DIARI DEL PRÀCTIUM (OCTUBRE)

2 d'Octubre. 16:30 - 19:30  (27h)

• 16:30 - 17:30 --> Observació del subjecte CA. És la primera vegada que veig aquest subjecte degut al canvi de dies al centre, i encara no he llegit l'històrial. Iniciem la sessió parlant de la relació amb el pare i la seva passió per les motos. El nen té molta angoixa per les motos i el pare sel pressiona a competir però a ell li fa por, tot i que no gosa a dir-li. La mare té un bar i el sujecte es passa el dia allà, diu que s'aburreix molt. Juga molt amb els seus cosins al parc de davant del bar. Al parc també diu que s'aburreix perquè sempre fa el mateix i els altres nens li demanes coses i ell sempre els hi deixa i llavors ell es queda sense. L'aconsellem que el pròxim dia li hagi dit al pare que no vol anar tan amb la moto perquè li fa por. 
• 17:30 - 18:30 --> Observació del subjecte MA. També és la primera vegada d'aquest subjecte i tampoc he llegit l'històrial. Inicio la sessió jo sola amb el subjecte mentre juguem a clics, i li extrec informació. El subjecte només vol estar amb el pare, i diu que no li agrada la mare perquè sempre la renya. Explica que no té amics i que no els vol per res, que només li agrada un company. Es cansa amb facilitat i canviem d'activitat. Jugem a barbies fent un joc de rol amb una família. La psiòloga intervé al joc amb nosaltres. El joc es basa en l'atenció que al pare mostra cap a la filla, la mare està ausent en gran part del joc. 
• 18:30 - 19:30 --> Observació del subjecte F.  Nou subjecte sense llegir històrial. És un subjecte que no para quiet, necessita fer mil coses alhora, no presta atenció i no té respecte per als adults. Imagino que la dinàmica familiar no és agradable. Durant la sessió fem deures de mates, concretament nombres romans. Observo que de seguida s'exalta, crida i perd els papers, ens diu pesades i ens explica que no es porta bé amb la nòvia del seu pare perquè el renya molt i el seu pare no el defensa. Mostra molts gelos de la germana petita.

4 d'Octubre. 16:30 - 19:30   (30h)

• 16:30 - 17:30 --> Observació del subjecte Z. És la primera sessió amb aquets subjecte degut al canvi de dia i no he llegit l'històrial. Inicio la sessió jo sola sense la psicòloga, jugant a barbies mentre m'explica els seus problemes de relacions amb els companys. A l'escola ha tingut una baralla amb una companya. M'explica que només té una amiga, i que tots els altres són tontos. Aleshores, arriba la psicòloga i continuem parlant d'aquest tema social que tant la preocupa.
• 17:30 - 18:30 --> Lectura de l'històrial del Q. Observació del subjecte Q.Mostra dificultats en lectoescriptura ja que madurativament encara es petit.  Iniciem la sessió jugant al Mastermind i m'adono que té bona lògica i probabilitat per l'edat que té. La dificultat més gran la té en lectoescriptura. Escribim a la pissarra amb lletra de pal, i alguns noms de la seva classe amb lletra lligada.
• 18:30 - 19:30 --> Observació del subjecte G. Iniciem la sessió jugant al castell, però no fa massa cas, és molt impulsiu i actua sense pensar. Es cansa ràpidament del castell i passem a jugar al Logico ( activitat proposada per la psicòloga. El Logico és un joc per a desenvolupar l'atenció i la concentració. Tracta d'activitat de trobar el dibuix que és igual a la mostra, acabar la sèrie, trobar la lletra amagada al dibuix i dir quina és, etc. Acabem la sessió fent guerra de coixins i boxeo per treure tota l'adrenalina. 

5 d'Octubre . 16:30 - 17:30   (31h)

•  16:30 - 17:30 -->Intervenció a la sessió del subjecte V. A l'escola a tingut un conflicte amb alttres companys però per ell no és rellevant. Li trec el tema per veure com actua però crida i no vol sentir-ne a parlar. Treballarem com poder solucionar els problemes a partir del joc. Li dic si vol jugar als clics i es posa a muntar construccions. Aleshores agafo uns manforce i em monto un conflicte entre ells, ell es posa al mig i juguem junts. Indirectament el faig reflexionar sobre diferents maneres de solucionar els conflictes. Al final de la sessió, és ell el qui em treu el tema i em vol explicar el perquè ha actuat d'aquella manera a l'escola. M'ha semblat una cloenda fantàstica com assoliment de l'objectiu.

11 d'Octubre . 16:30 - 19:30   (34h)

• 16:30 - 17:30 --> Exploració d'un cas. Cas N. Són trillizas i la mare vol que les observin a la tres. Iniciem amb l'exploració de la primera. Test de la figura humana: dibuixa una nena, diu que és ella.  Test de l'arbre i de la casa: se li demana que dibuixi alhora un arbre, una casa i un sol. Primer fa la casa, segon l'arbre i per últim el sol. Explica que dins la casa hi viuen les trillizas i jugaven dins la casa amb els pares. Li preguntem qui era el més feliç de la casa: ens diu que era ella. Li preguntem qui era el més trist: Diu els pares i les tietes. Se li pregunta el per què: diu que perquè ella es perdia molt lluny. Es perdia perquè els pares estaven dormint i se'n va anar a una altra casa. Allà es va trobar amb altres pares i nens i quan la van veure va marxar correns a casa seva. Quan els seus pares la van veure la van aplaudir perquè havia tornar i les germanes també.  Test de la família: dibuixa primer la mare, desprès la germana CAR, desprès la germana AI, i últim el pare. No es dibuixa a ella mateixa.Durant la sessió el subjecte N es mostra inmadura, insegura i diu que s'enriuen d'ella. Es mostra aïllada de la familia, no fa cas i ella mateixa es separa dels altres membres familiars. Es sent desplaçada. No s'expressa correctament, té dificultats de parla ( observo que el que li falta és reformçament positiu ja que és un tema emocional). L'hem de fer sentir que ve al centre per altres coses, no pel tema del llenguatge, tot i que els pares li diuen. La presència de la mare a casa no és molt alta perquè té una botiga, les nenes passen moltes hores amb els àvis. 
• 17:30 - 18:30 -->Observació del subjecte MAN.  Nou subjecte sense lectura d'històrial. Iniciem la sessió jugant al Mastermind, a l'escola i a casa diuen que llegeix malament però observo que no té un mal nivell. Venia al centre per una dificultat de dislèxia però era bàsicament un problema d'inseguretat. A continuació llegim una mica, lentament però la comprensió és perfecta. Juguem al domino i finalment fem un treball de psicomotricitat  i lateralitat amb els coixins.Aquest subjecte no l'he inclòs en la "descripció de subjectes" ja que només l'he vist en comptades ocasions.
• 18:30 - 19:30 --> Intervenció en la sessió del subjecte CL. Nou subjecte i sense lectura d'històrial, inicio la sessió jo sola amb ella. Iniciem parlant sobre temes, el subjecte parla molt ràpid i sense coordinar. M'explica els diferents canvis d'escoles que ha fet, i extrec la conclusio que va a una escola especial. M'explica les seves relacions amb els companys nous i les dificultats que tenen cadascú.  M'explica que de gran vol ser vetlladora d'avis i la seva dificultat d'acceptació amb la regla. Mentre tenim aquestes converses, el subjecte realitza un puzzle a la perfecció. 

16 d'Octubre. 16:30 - 19:30  (37h)

• 16:30 - 17:30 -->Observació del subjecte CA. Iniciem la sessió amb una bona noticia. El subjecte ens explica que ja ha parlat amb el pare i li ha explicat el seu neguit amb les motos. El pare li ha dit que està d'acord i que en comptes d'anar amb les motos, podrà anar a futbol si és el que li agrada. Observem el nen molt més destensat i alliberat. Parlem de temes escola i de relacions amb companys.Ens explica que a l'escola el peguen i que ell no sap que fer. La psicològa li aconsella que s'hi torni una vegada, per deixar les coses clares i que no li tornin a fer. És un infant amb molt bon comportament, però no manté bona comunicació amb la mestra ja que és molt vergonyós. L'ajudem a obrir-se i explicar els seus neguits. Des del centre es parlarà directament amb la direcció de l'escola per exposar la mala comunicació amb la mestra i el nen, així com del centre. La mestra diu que no vol saber res d'aquest centre i que ella ja ho fa tot bé. 
• 17:30 - 18:30 --> Observació del subjecte O. Nou subjecte sense lectura d'històrial. Iniciem parlant de l'escola i diu que hi ha nens que el molesten, no està ben integrat. Hi ha dos nens a la classe que són els líders i tothom els segueix, a ell no li agrada seguir-los i com no ho fa el marginen. Té problemes d'inseguretat, problemes d'aprenentatge i relacions socials. Té por a demanar ajuda. explica que s'ha enfadat amb la seva amiga i que ara no té a  ningú. Des del centre li va ajudar a escriure una carta demanant perdó però no hi ha hagut resposta per part de l'amiga. Aprofitem la sessió per acabar deures que ens queden. Fem català i observo que té moltes dificultats en lectoescritpura i té un nivell molt fluix també en ortografia. Aquest subjecte no l'he inclòs en "descripcions de subjectes" ja que l'he vist poc i al ser una reeducació tampoc m'interessa en excès.
• 18:30 - 19:30 -->  Observació del subjecte R. Nou subjecte sense llegir històrial. Ens passem tota la sessió jugant i fent-li reforçament positiu. Volem que ens guanyi en tots els jocs per tal que agafi seguretat en ell mateix. 

18 d'Octubre. 16:30 - 19:30   (40 h)

• 16:30 - 17:30 -->Observació del subjecte Z. Durant tota la sessió hem jugat a construir unes casetes, en fem dues i ella porta una família i la psicòloga en porta una altra. Jugant observo que és molt poc empàtica, que només es preocupa per el bé de la seva família i no dels altres. La família de la psicòloga s'estava morint de gana, la mare havia marxat de casa i els tres fills estaven sols, aquests demanaven ajuda i el subjecte Z no era capaç d'ajudar-los, sent bastant cruel amb ells. És una nena molt independent, amb poques amistats i bastant tancada en ella mateixa.
• 17:30 - 18:30 --> Observació del subjecte Q. Iniciem la sessió jugant al joc del zoo i ens passem tota la sessió igual, mentre que parlem de les relacions a l'escola i dels seus problemes d'aprenentatge segons la seva mare i la seva mestra.Observo que és un infant encara inmadur i que necessita temps per al seu desenvolupament maduratiu, és aleshores quan començarà a avançar en lectoescriptura i a nivell social amb els companys de classe.
• 18:30 - 19:30 --> Observació del subjecte G. Arriba al centre ja esbarat i cridant, no para de moure's, i comença a tocar totes les joguines que hi ha. Com veu les casetes muntades del joc del subjecte Z, inicia a muntar-les ell, diu que farà un hotel de luxe. La psicòloga continua amb la mateixa intenció que a la última sessió, treure-li els aspectes escolars i veure la seva reacció. Mentre juguem a l'hotel de luxe, li fem preguntes de l'escola, però les evita, no contesta, canvia de tema, fins que s'agovia i comença a desmuntar l'hotel que havia muntat. Vol canviar d'activitat i va al bany. Torna i li proposem fer un recorregut amb coixins, per així , aprendre a autocontrolar-se la seva ràbia. El recorregut li fem fer a càmera lenta, de quatre grapes, etc. per tal que es desacceleri. Finalment juguem a bàsquet. 

 19 d'Octubre . 16:30 - 17:30   (41h) 

•  16:30 - 17:30 --> Intervenció en la sessió del subjecte V. Avui a l'escola s'ha portat molt bé i ha aconseguit el premi. Li explico que a partir d'ara introduirem les cares super contentes que voldran dir que ho ha fet tot molt i molt bé. Al menjador és l´'únic punt on encara no es comporta de manera correcta, així que ho introduim a la taula i també hauran de valorar el seu comportament per cares. A més del menjador també afagirem l'hora del pati ja que s'escapa de les files i es queda sempre al pati en comptes de pujar a l'aula i l'hem d'anar a buscar. Enllaçant la sessió amb els conflictes per menjar que té a l'escola i a casa, el convido a berenar i observo com menja, com seu a la cadira i les seves males costums. A mig berenar, analitzem com ho estem fent i com ho hauriem de fer, en parlem i l ensenyo el model correcte.  A continuació anem a jugar amb un altre company que hi ha al centre per aprendre a relacionar-se i fem carrera de coixins junts. Li costa contenir-se quan perd i sovint fa servir la mà per expressar-se.

23 d'Octubre . 16:30 - 19:30   (44h)

•  16:30 - 17:30 --> Observació del subjecte CA. Iniciem la sessió fent un joc de vocabulari, es tracta de buscar la parella amb la imatge, l'objectiu és que aprengui a associar ràpid i aprengui nou vocabulari. A continuació juguem al joc dels palillos amb l'objectiu de millorar l'habilitat motriu i reforçar la numeració. Per l'edat que té compta fins el 90, sense equivocar-se. Desprès fem unes quantes sumes i restes a la pissarra, i també escribim paraules a la pissarra per reforçar la lectoescriptura. Li costa bastant el traç en lletra lligada i va molt fluix en lectoescritura. Iniciem el traç en la vocal A i la O fent cal·ligrafia.

•  17:30 - 18:30 --> Observació del subjecte MA. Iniciem la sessió jugant a barbies. L'última sessió del subjecte al centre jo no hi vaig assistir però la psicològa em diu que continua amb la mateixa història. Inicio la sessió jo sola amb el subjecte i ella agafa una mare i a mi em fa agafar un home dolent que la vol secuestrar. A mitja sessió arriba la psicòloga i intervé al joc. Observem que no vol que li toquin les seves coses i és molt poc empàtica. La família de la barbie mare no l'ajuda i li disfruta veient-la patir. Té obsessió per despullar totes les barbies.

• 18:30 - 19:30 --> Observació del subjecte R. Iniciem la sessió parlant del canvi de classe que han fet a l'escola perquè està bastant trist. Només va amb cinc antics companys de l'any passat, i d'aquests només un és nen. L'ajudem a entendre que és millor perquè així farà nous amics i encara tindrà els de l'any passat perquè es poden veure al pati, així que en general pot conèixer a més nens i nenes. Li costa entendre la situació. Per destensar-nos una mica, juguem a futbol mentre continuem parlant.Observo que és un infant que té molta angoixa, es pren les coses molt personals i quan està nerviòs té molts tics a la cara. L'ajudarem a destensar aquesta pressió i angoixa i a desaparèixer els tics. Per això, fem treballs de concentració amb ell. El primer és jugant a futbol; ha de donar-li amb el cap. Observbo que quan es concentra molt no té els tics. Finalment acabem fent un camp de futbol amb plastilina, i juguem amb una pilota de plastilina. Mentre fa el camp tampoc hi ha presència de tics. Els tics li vènen degut a un problema emocional, no és cap trastorn.

 24 d'Octubre. 16:30 - 17:30    (45h)

•  16:30 - 17:30 -->Intervenció en la sessió del subjecte V. Valoració de l'economia de fitxes amb la nova introducció del menjador i del pati i el felicito per el seu comportament a l'escola. Es mostra més tranquil i relaxat, i ha aconseguit totes les cares del menjador i algunes del pati. ja no s'amaga sota la taula quan s'ha d'afrontar a un repte, però encara es frustra ell sol i s'aixeca de la cadira. Reclama molta atenció per part de la mestra, així doncs, avui treballarem el torn d'espera.  Li explico el joc que jugarem, són unes fitxes d'atenció i memòria en que ha de visualitzar aquell que és igual que el model, desprès ha d'eliminar aquell que no correspon amb la sèrie i ha de comptar quans elements hi ha en els dibuixos. Els exercicis d'atenció li van bé per aguantar en temps davant la feina i a saber concentrar-se en una tasca, fet que li costa molt. Les instruccions que li dono són: no pots demanar-me l'atenció fins que no acabis l'exercici.  Jo marxo de la sala mentre fa l'exercici, com la paret és de vidre puc veure el que fa. L'activitat conclou amb èxit i ha estat capaç de fer-ho sol sense reclamar atenció. A partir d'ara totes les activitats les farem així. Desprès, repassem una mica l'abacedari i escribim a la pissarra noms de nens i nenes de la classe amb lletra de pal, però es cansa perquè li costa massa. Per acabar juguem a futbol amb l'altre company. 

26 d'Octubre. 16:30 - 19:30    (48h)

• 16:30 - 17:30 --> Exploració d'un cas. Cas CAR. Continuem amb la segona exploració del cas trillizas. Avui toca la segona bessona i li farem la mateixa exploració que vam fer amb la seva germana. Iniciem amb l'exploració amb el Test de la figura humana: dibuixa una nena, diu que es diu Mari, i és la seva amiga de l'escola.  Test de l'arbre i de la casa: se li demana que dibuixi alhora un arbre, una casa i un sol. Primer fa la casa, segon l'arbre i per últim el sol.Explica que ella és la que millor es porta de les tres germanes i que ho fa tot molt bé. Explica que juga més amb la N, perquè la A juga sola. Diu que el pare és el que renya més, i que ella vol portar-se molt bé perquè no la renyin mai. Observo que és molt perfeccionista, vol ser la número 1 en tot, és molt autoexigent amb ella, tant que vomita quen és posa nerviosa, però diu que ara ja no vomita tant. Quan dibuixa és molt perfeccionista en tots els detalls, i pinta sense sortir-se ni una mica de la ratlla. Test de la família: Primer dibuixa el pare, desprès la mare i a ningú més. Se li diu, si no falta ningú més, i diu que no. Fa tots els mini detalls del dibuix, cinc dits, ulls amb la nineta, arrecades, botons, etc.  Li preguntem qui és el més feliça de la família i diu la mama perquè no renya mai, el més trist és el papa perquè sempre ha de castigar a la seva germana N al sofà perquè crida molt i pataleja. Li preguntem a qui estima més al papa i diu a la CAR ( ella mateixa), li preguntem a qui estima més la mama i diu que també a la CAR (ella mateixa). Diu que el subjecte N a qui estima més és a la CAR( ella mateixa), i que el subjecte A no estima a ningú, perquè és la que es porta més malament i sempre va al llit dels papes perquè té por, en canvi la CAR no té mai por i és molt valenta. Li proposem que faci una història amb la família. I diu que en una casa vivien el pare i la mare i estaven esmorzant mentre les nenes dorminen.El subjecte A dormia al llit dels papes. Les nenes es van escapar de casa sense els pares perquè no volien veure'ls més perquè les renyaven molt. Les nenes Van anar a una granja i havia un granjer. Aquest les va fer fora i van haver d'anar a un altre lloc, desprès van tornar a casa seva i els pares els hi van dir que ja no les renyarien mai més.  Per acabar juguem una estona a la cuineta. Ella s'encarrega d'organitzar tots els cuberts, menjar, etc, per prestatjeries en comptes de jugar. Li proposem de jugar, però diu que no pot jugar fins que tot estigui ordenat.  Em sobte el seu perfeccionisme amb 5 anys d'edat.
• 17:30 - 18:30 --> Intervenció en la sessió del subjecte CL. Inicio la sessió jo sola amb el subjecte. Parlem de l'escola i li pregunto sobre aspectes que m'interessa saber. Ella parla molt i quan no li interessa contestar et canvi de tema fàcilment. Continuem parlant de si ajuda a casa i observo que és una nena de 14 anys que no té cap responsabilitat a casa. Li fan tot, inclòs la vesteixen i li preparen la roba per l'endemà. Explica que l'acompanyen a tot arreu i no sap anar sola pel carrer. Treiem el tema de la regla i explica que li canvien la compresa perquè ella no sap fer-ho. Necessita més autònomia, tot i ser una nena amb una disminució per mal formació del cromosoma, és capaç de fer algunes coses sola. Arriba la psicòloga i intervé a la conversa. Acordem que li hem de donar noves responsabilitats i li proposem que el pròxim dia vingui sola al centre ( viu molt a prop, només a de tirar un carrer recta). Però li fa molta por i no es veu capaç. L'objectiu és parlar amb la mare perquè li donin responsabilitats.
• 18:30 - 19:30 --> Intervenció en la sessió del subjecte G. Arriba al centre esbarat però avui és capaç de sentar-se i escoltar-me. Inicio la sessió sola amb el subjecte. Li pregunto sobre l'escola i m'explica un conflicte que ha passat. A la classe de mates ha repartit galetes a tothom sense que la mestra ho veies i quan els han enxampat, ell ha donat la culpa a un altre. S'ha mostrat orgullòs d'haver donat la culpa a l'altre i s'ha rigut de l'altre per ser tant tonto. Li prengunto si no creu que ho h fet malament, si no li fa pena el pobre nen que s'ha endut les culpes, però em reflexiona dien que no, que ha estat molt divertit. Arriba la psicòloga i li faig explicar el conflicte a ella, però no vol. Finalment li explica i li diu el mateix que li havia dit jo. Desprès, agafa els coixins i ens vol explicar una història de por. Comença a explicar l'hotel de Freddy Kruger del Tibidabo i descobrim que hi havia anat el passat cap de setmana amb el pare. A nosaltres no ens sembla bé perquè és un lloc per adults i és agressiu, fet que li potencia encara més i li dóna idees. Parlarem amb el pare d'aquest fet. Acabem la sessió jugant a un joc per pintar de l'ordinador i ho imprimim perquè s'ho emporti. Marxa content amb el seu dibuix i molt relaxat. 

 30 d'Octubre. 16:30 - 19:30    (51h)

•  16:30 - 17:30 --> Observació del subjecte AX. Iniciem la sessió escrivint a la pissarra per fer un treball de lectoescriptura. Escriu números a la pissarra i nosaltres hem d'endevinar quins ha escrit. Desprès ho alterna amb lletres. Escriu lletres de l'abacedari i hem d'encertar-les. L'activitat es va fent més complicada perquè cada cop afegeix més números i lletres ha endevinar. Durant tota la sessió es realitzen aquestes activitats a mode joc, i al subjecte li agrada molt i s'ho passa molt bé. És el subjecte el que escull les activitats cada vegada. 
• 17:30 - 18:30 --> Observació del subjecte O. Com és un alumne de cicle superior iniciem la sessió fent els deures. Es tracta d'una sessió de reeducació i emocional. En els deures es tracta de preparar un dictat preparat. El llegim unes quantes vegades i desprès el copiem en un full. El subjecte fa bastantes faltes d'ortografia per l'edat que té, però és degut a la manca d'atenció. Quan el subjecte es mostra relaxat fa més bé les coses però quan està cansat o no vol fer-ho, aleshores no es fixa i ho fa malament. Es treballa millorar l'hàbit de la concentració i que ell mateix s'autocontroli.  Durant el dictat alterna constantment lletres majúscules amb minuscules, però no li donem importància perquè la seva mestra tampoc ho fa. Acabem la sessió parlant una mica de les relacions a l'escola. Ens explica que està més tranquil ja que la relació amb la seva amiga ja ha millorat i són bastant amics. Se'l veu més alegre i segur en ell.
• 18:30 - 19:30 --> Intervenció en la sessió del subjecte R. Començo la sessió sense la psicològa. El subjecte arriba i seu a la cadira, es mostra respecuós amb l'espai i comença a endresar les joguines tirades per l'habitació ( d'una sessió anterior). Aquí ens mostra la seva necessitat de tenir-ho tot organitzat i controlat. Una vegada ho ha endreçat, treu la seva piloteta i demana si vull jugar amb ell. Em sembla bé ja que així treballarem la concentració. Continuo observant, al igual que a la última sessió, que quan es concentra no té els tics. La següent tasca és escriure a la pissarra ( li dicto paraules i frases i les ha d'escriure a la pissarra, em sorprèn tremendament com escriu per estar a segon de primària, tot és perfecte. A continuació juguem al rellotge amb una baralla de cartes i arriba la psicològa, s'introdueix al joc. Finalment jugem també al set i mig amb la mateixa baralla de cartes.

DIARI DEL PRÀCTICUM (SETEMBRE)

Inici del pràcticum: 7 de Setembre. 16:30 - 19:30  (3h)

• 16:30 - 17:00  --> Observació i lectura d'historials dels casos dels alumnes que tindré durant aquella tarda. Lectura del cas del subjecte P.B,  P.R i S. 
• 17:00 - 19:30 --> Observació directe dels tres subjectes per separat. 
• 17:00 - 17:30 --> Observació de la sessió del P.B. Durant la sessió hem parlat sobre les vacances per extraure informació interessant. És el primer dia que assisteix al centre desprès de les vacances, així doncs, començem poc a poc. A continuació ha fet un dibuix lliure, on ha dibuixat dos cotxes i dos noies. Finalment hem jugat a futbol, on s'ha desfogat, ha tret tota l'agresivitat que portava i desprès quan ja estava molt cansat, hem fet una mica de boxeo.
• 17:30 - 18:30 --> Observació de la sessió del P.R. Observo que és un nen molt inquiet, belluguet, molt imaginatiu i sempre vol el perquè de les coses. Observo que hi ha una part conductual marcada pel context familiar que perjudica al desenvolupament del nen. Durant la sessió ens hem sentat al terra i ha tocat tot allò que estava al seu avast, sense saber estar quiet ni un moment. Hem parlat asseguts al terra per extraure informació de les vacances i el context familiar. Desprès hem fet role-playing. La història anava d'extraterrestres i de guerra, ell és el jefe i mana a tothom, s'ha mostrat agressiu amb els altres i zero empàtic. 
• 18:30 - 19:30 --> Observació de la sessió de la S. Hem parlat de les vacances i de com enfoquem el nou curs? Té molta por a l'escola, és molt insegura i li costa fer relacions. Hem jugat a les cartes: Pictograma. El joc li va bé per a mantenir l'atenció i per associar imatges amb paraules. Finalment hem jugat a les barbies amb el sistema de role-playing. 

12 de Setembre. 16:30 - 19:30  (6h)

•  16:30- 17:00 --> Observació i lectura d'historials dels casos que tindré durant aquella tarda. Lectura del cas del subjecte A, AX i G. 
• 17:00 - 19:30 --> Observació directe dels tres subjectes per separat. 
• 17:00 - 17:30 --> Observació de la sessió amb el A. Durant la sessió es fan exercicis per a pujar l'autoestima a partir del reforçament positiu. Hem dibuixat, li hem fet un dictat en català, hem jugat al joc de les lletres ( l'ha escollit ell i ens ha dit com s'hi jugava). El joc tracta d'endivinar la paraula que l'altre ha escrit donant pistes. A continuació hem fet plàstica ( té molt baixa autoestima en aquesta assignatura). Totes aquestes activitats tenen com a únic objectiu potenciar l'autoestima, reforçar.lo molt positivament dient sempre que ho fa molt bé o guanyant sempre en tots els jocs. Finalment hem jugat a futbol fent servir el mateix mètode de reforçament. 
• 17:30 - 18:30 --> Observació de la sessió del subjecte AX. Hem fet un joc de contruccions, hem jugat a muntar i desmuntar sense cap precedent. És un nen barruer, destructor i accelerat. Canvia d'activitat constantment. 
• 18:30 - 19:30 --> Observació de la sessió del G. Per començar hem fet un joc d¡atenció, concentració i relax. És molt mogut, fa moltes coses alhora, així doncs fem exercicis per millorar l'atenció i disminuir el grau d'acceleració. S'ha fet un joc de proves en que el subjecte havia de passar de coixí a coixí sense trepitjar al terra quan nosaltres li diguessim l'ordre. Ell vol anar molt ràpid, però nosaltres tardem en dir-li la ordre. Vol canviar d'activitat en cada moment, quan fem una activitat pensa en el que podem fer desprès. Finalment hem construit un castell i desprès l'ha desmuntat.

14 de Setembre. 16:30 - 19:30  (9h)

• 16:30 - 17:00  --> Observació i lectura d'historials dels casos dels alumnes que tindré durant aquella tarda i que encara no havia llegit. Lectura del cas del subjecte MA i Y.  L'altre subjecte observat aquella tarda és el P.B que ja he llegit l'historial.
• 17:00 - 19:30 --> Observació directe dels tres subjectes per separat.
• 17:00 - 17:30 --> Observació de la sessió del P.B. Hem jugat a les dames i als escacs. El subjecte té una gran capacitat de lògica i raonament, aixi com d'atenció quan vol. 
•  17:30 - 18:30 --> Observació de la sessió del MA. Hem fet un castell amb construccions fent el mètode role-playing. S'ha muntat una història sobre bons i dolents, simulant la pel·lícula de Mulan. Finalment hem fet un dibuix de la història. El subjecte ha mostrat una gran imaginació per l'edat que té. M'ha sorprès les grans dificultats de parla que té, barrejant diferents accents lingüístics, parla el castellà amb accent d'estranger. 
• 18:30 - 19:30 --> Observació de la sessió del subjecte Y. Al ser un subjecte més gran, hem estat sentades a la taula i hem parlat sobre diferents aspectes de l'escola. Ha explicat les seves preocupacions amb les seves companyes de classe i un problema de delegats que ha tingut a l'escola durant els primers dies.

 19 de Setembre . 16:30 - 17:30  (10h)

 16:30 - 17:30 --> Observació del subjecte V, com a cas nou al centre. Exploració inidividual del subjecte ja que seré jo la que em faré càrrec d'aquest, ja que en realitat sóc la seva mestra a l'escola. Iniciem el joc simbòlic i lliure per veure el seu desenvolupament i la seva relació amb el diagnòstic que ha portat. El faig relacionar amb un altre subjecte que hi ha al centre per veure la relació que estableix amb ell, i el seu comportament, tot i que a l'escola veig cada dia com es relaciona. Durant les sessions no fa cas de les meves intervencions, no escolta i fa el que vol. No demana permís per agafar les coses i durant la relació amb l'altre subjecte es mostra agressiu i sense cap tipus d'empatia. S'exalta amb facilitat. Jugem a futbol i fem guerra de coixins per treure l'explosivitat que porta.es comporta de la mateixa manera que ho fa a l'escola.

20 de Setembre . 16:30 - 19:30  (13h)

• 16:30 - 17:00  --> Observació i lectura d'historials d'un cas que tindré durant aquella tarda i que encara no havia llegit. Lectura del cas del subjecte C. Els altres dos subjectes ja els he llegit, que són el cas AX i A.
  
• 17:00 - 19:30 --> Observació directe dels tres subjectes per separat.
• 17:00 . 17:30 --> Observació de la sessió del AX. Hem iniciat la sessió jugant al joc Scrabble que tracta de fer paraules amb lletres. Quan ha vist que la sessió tenia a veure amb l'escola, li ha canviat el comportament i s'ha esbarat molt, no prestava atenció, ha cridat i es mou constantment. No fa massa cas del joc i fa el que vol. Li ha afagat un atac de ràbia i ho ha tirat tot al terra. La psicòloga no el renya, simplement el calma i intenta parlar amb ell però continua tirant-ho tot al terra. Li diu que ha de recollir-ho tot però no vol, l'ajudem. He observat que té problemes d'aprenentatge lligats amb problemes emocionals. La psicòloga m'ha comentat que era la primera vegada que feia això.
• 17:30 - 18:30 --> Observació de la sessió del A. Continuem amb l'objectiu de puar l'autoestima. Hem iniciat parlant de temes escolar, relacions amb companys i desprès hem jugat a futbol. A continuació la psicòloga li ha comentat de fer una nova activitat i ell ha atès molt bé. Tracta de que ella comença escribint una història i el subjecte l'ha de continuar. Resulta que el subjecte es posa al paper del personatge de la història com si fos ell, i ens ha acabat explicant com es sent. Per acabar hem jugat al joc de paraules que a ell li agrada i que ens va proposar l'últim dia. 
• 18.30 - 19:30 --> Observació del subjecte C.Ha estat una sessió molt dura, ha estat la més profunda que he viscut mai tant en les pràctiques I com II, ja que ha estat la primera vegada que m'han deixat assistir a una sessió amb un adolescent. En aquesta sessió no he intervingut per res, la psicòloga m'ha comentat que em mantingui al marge en un costat de l'habitació a l'esquena del subjecte, per tal que no em tingues present cada vegada que s'expressava. El subjecte C ha viscut una separació de pares quan tenia 2 anys i el seu germà 6. Els pares es barallaven molt i es pegaven en presència d'ells. La custòdia se la va quedar la mare. Els pares intentaven posicionar als nens cap un costat. Un dia el germà li va dir al pare que no volia anar amb ell i aquest es va enfadar tant que no l'ha volgut veure mai més. Ara té 17 anys. El subjecte C va voler la custòdia amb el pare i li van donar. Actualment el pare té una nòvia amb un fill i el subjecte C es sent desplaçat, no li fan cas i vol tornar amb la mare. El pare l'ha renya molt i té por a dir-li que vol tornar amb la mare perquè no li faci el mateix que al seu germà. Es sent molt coaccionada per tots costats i per l'advocat del pare. A l'escola no té masses amigues, l'han canviat de classe i no té amigues ara, té molta engoixa, té molt poca autoestima, veu sempre més coses dolentes que bones, i creu que ningú l'estima i que tothom la busca per interès. El germà té un trastorn compulsiu obsessiu i també va al centre. El germà sovint la pega i els pares la renyen a ella. Durant la sessió s'escolta al subjecte i se li donen consells i advertiments a fer en aquesta situació. Se li vol fer veure que són els pares els que tenen el problema, no els nens. La mare i el pare només la volen pels diners perquè així rebran la manutenció, això és el que li diuen els pares directament.  Li diuen que millor que no haguès nascut mai, que només els hi ha donat problemes. El consell de la psicòloga és dir el que sents. Li diu que li digui a l'advocat realment el que és, la veritat, sense por a que desprès aquest li digui al pare i no la vulgui veure mai més. Començem el tractament amb un objectiu: cada matí s'ha de mirar al mirall i dir: Sóc la més meravellosa del món i m'estimo molt. Li hem de treure totes les pors i que s'aprengui a estimar a ella mateixa obtenint una vida desvinculada a la família i independent. Ha d'aprendre a no escoltar tot el que li diuen i a dir les coses a la cara, i sobretot no pensar en coses que encara no han passat. El subjecte explica que a la mare li ha sortit un vulto al pit i que li diu que és culpa seva pels disgustos que li dóna. 

 21 de Setembre . 16:30 - 19:30  (16h)

• 16:30 - 17:30 --> Observació del subjecte P.B. Hem començat la sessió fent un dibuix de l'Arc de Sant Martí i una casa i ens hem inventat una història. A continuació hem jugat a l'Oca ( mentre juguem fenm preguntes que ens interessen per esbrinar informacions). El subjecte sempre vol guanyar. Volem picar-lo i guanyar nosaltres per començar a frustrar-lo i veure com reacciona, perquè des de que ha arribat al centre que l'hem deixat guanyar-ho tot perquè li agrades venir. Poc a poc començem a no deixar-lo fer trampes i comença a treure la ràbia, s'enfada. Però s'autocontrola. Desprès juguem a futbol i també el guanyem. Aquí el subjecte s'enfada una mica més. Intentem calmar la ràbia fent guerra de coixins, però amb la condicio de que cada vegada que ens tirem el coixí ens hem de dir una cosa lletja ( arribem a insults forts per part seva). Aconseguim aixi que tregui tota la ràbia que portava a dins que ha autocontrolat abans. 
• 17:30 - 18:30 --> Observació del subjecte MA. Continuem jugant al castell com la sessió anterior, i ell mateix inicia amb el mateix joc, la història de bons i dolents ambientada amb la pel·licula de Mulán. Aleshores fem un dibuix de bons i dolents però observem que no hi ha presència de cap figura humana en cap dibuix. El subjecte necessita unes rutines molt marcades. Es parla amb la mare per solucionar aquest fet que li desancadena tantes dificultats. 
• 18:30 - 19:30 ---> Observació del subjecte S.  Es tracta d'una sessió de reeducació escolar. Iniciem jugant a l'UNO, però ràpidament canviem d'activitat per fer un dictat de català. M'adono que fa moltes faltes d'ortogrfia pel curs que fa. Aleshores llegim un llibre curt i fer comprensió lectora. Té un nivell de lectoescritura molt per sota del nivell que li tocaria. 

 24 de Setembre . 16:30 - 19:30  (19h)

• 16:30 - 17:30 --> Observació del subjecte J.  És un subjecte nou que encara no he vist ni llegit l'històrial. Durant la sessió es fa únicament un reforç de mates, conrectament sumes i restes. 
• 17:30 - 18:30 --> Observació del sbjecte A. Iniciem parlant de l'escola i la relació que manté amb els seus companys. Té molts conflictes amb ells i l'ajudem a solucionar-los.  Quan ja no té ganes d'explicar res més vol canviar d'activitat i jugar a futbol. Així doncs, fem un partit de futbol per destensar-lo. A continuació, la psicòloga proposa una activitat: ella escriu paraules i ell ha d'escriure a sota les tres primeres paraules que li venent a la ment referent a la paraula. Ell accepta. El resultat és abrumador. El subjecte ha tornat a reflectir la seva vida en l'activitat, fent referència a coses que li afecten al seu dia a dia. Per acabar i desprès dels bons resultats, juguem al joc que esculli ell: Barbies. Ell es fixa ens els nois ( action man) i vol vestir-los.
• 18:30 - 19:30 --> El subjecte que esperavem no ha vingut i he aprofitat per llegir l'històrial del J, així com parlar amb la psicòloga sobre dubtes que tenia i casos concrets. Hem parlat del cas AX, G, Y. 

 26 de Setembre . 16:30 - 18:30   (21h)

•  16:30 - 17:30 --> Intervenció en la sessió del subjecte V. Iniciem la sessió parlant de l'escola i em diu que no té amics però no n'està preocupat. Evita continuament les preguntes que li faig i no dona importància a res. Diu que no vol parlar, vol jugar a futbol. Quan ell em vol dir algo crida i es posa nerviós per explicar-ho, necessita que l'escolti en aquell precís moment. Li introduieixo l'economia de fitxes com un joc a fer. M'escolta engrescat i  diu que li explicarà a la seva mare ( ja ho sap). A casa tampoc fa cas a la mare i no el pot controlar massa. L'economia de fitxes consistirà en posar-li una cara contenta en cada sessió de l'escola que faci la feina. Al final del dia si té 4 cares contentes, de sis, obtindrà un premi que ell escollirà. Acabem la sessió repassant el cuc de les lletres ( l'abacedari) en lletra de pal i lligada, peò no vol sentir parlar de la lligada, no li agrada i es posa agresiu quan la sent. S'amaga sota la taula quan s'ha d'afrontar a algun repte.
• 17:30 - 18:30 --> Entrevista amb la mare del subjecte V. M'explica el comportament del infant a casa, i que no el pot controlar. La mare l'excusa dient que és un nen TGD i tots aquests sóin iguals, de maneres que no pot fer res per salvar-lo. Està desanimada. Només té ulls per la seva filla gran, que és "normal" i per ella ho fa tot bé. Compara sovint davant del V. Li dono unes pautes a seguir a casa i li explico les pautes que seguirem a l'escola, caldrà parlar amb tots els mestres i acordar-ho. Li proposo el treball de l'esconomia de fitxes i li sembla bé. A priori començarem aplicant-ho a l'escola, sense necessitat de fer-ho a casa. La mare es mostra bastant a la defensiva però per altra banda, ens deixa el seu fill a les nostres mans per avera si el podem arreglar, com diu ella, encara que no n'està convençuda.

 28 de Setembre . 16:30 - 19:30   (24h)

• 16:30 - 17:30 -->  El subjecte que esperavem no ha vingut i hem estat parlant d'altres subjectes nous als centre pendents de fer exploracions. 
• 17:30 - 18:30 --> Observació del subjecte P.R. La sessió s'ha aprofitat per fe els deures de català de l'escola. El subjecte va a una escola que l'apreten molt i li posen molt deures per casa. El subjecte no li agrada i està desmotivat. 
• 18:30 - 19:30 --> Observació del subjecte Y. Iniciem la sessió parlant de la relació amb la mare. La psicòloga ja ho sabia perquè prèviament havia parlat amb la mare. A aquesta l'operen i haurà d'estar ingresada varis dies. El subjecte és molt depenent de la mare, de l'àvia i la tieta i li ensenyem com mantenir la rutina a casa sense la mare.  Abans d'anar a dormir sempre tenen un discurs a fer, abans el discurs era llarguissim, però des del centre han aconseguit que el discurs es redueixi a : I love you my mum, I love you my dad, mua mua mua.

METODOLOGIA DE CENTRE

La metodologia de treball en aquest centre està basada amb el conegut mètode CEMEDETE.

Segons el Dr. José Moyà Trilla parla del seu mètode de la següent manera:

Si método significa camino, el método Cemedete es un camino seguro que nos conduce desde el embrión hasta la madurez del ser humano, o sea, su plenitud como persona.

Según el modelo Cemedete la madurez del ser humano consiste fundamentalmente en las siguientes categorías básicas:

• la consciencia
• la comprensión
• la presencia de ambas a través de la memoria
• la capacidad de aplicación de la voluntad
• la plena fisiología de la biología corporal

El proyecto genético de cada ser humano le facilita a cada uno el instrumento necesario e indispensable para poseer un cuerpo capaz de albergar y mantener un sistema nervioso con todas sus estructuras de función, pero la genética no le ofrece el sentido metafísico de sí mismo, ni la significación lógica de los sucesos que le ocurren o que ocurren a su alrededor dentro del campo de su percepción. Tampoco le ofrece el valor de cada acontecer.

Es decir, que el modelo de ser humano al que el método Cemedete nos conduce, es un ser cuya masa de neuronas no es suficiente para explicarlo ni para sostenerlo; es un ser que además de poseer todo cuanto el cerebro puede conseguir por sus funciones a pleno rendimiento, además posee una mente de orden metafísico que confiere sentido a todo lo que el ser humano conoce de sí mismo y de la realidad que le entorna.

Un ejemplo simple que facilite la comprensión de las explicaciones anteriores, nos lo ofrece el hecho real y científicamente demostrado (método experimental racional) que el cerebro sano de un niño sano pero adoptado y criado por un animal salvaje, nunca logra llegar a la madurez del adulto humano. Ni siquiera consigue llegar a la bipedestación, ni al habla, ni a la consciencia de su propia existencia como individuo (El niño salvaje de Aveyron).

En el otro extremo del mismo ejemplo una niña afectada por una encefalitis (lesión grave del cerebro) postsarampionosa a los pocos meses de edad, llegó a la plena madurez aplicando un método de comunicación y desarrollo facilitado por una educadora (Anna Sullivan) quien no pudo recuperar las funciones cerebrales que Hellen Keller había perdido por la enfermedad (ciega y sorda), pero que supo “aprovechar” las que habían sido conservadas y estimularlas y organizarlas lo suficiente para que Hellen pudiera poseer la conciencia, la comprensión, la memoria y la voluntad propias de un ser humano adulto, aún sin poseer una fisiología corporal plena y completa.

Hellen Keller seguía siendo ciega y sorda cuando a los 33 años le otorgaron el doctorado universitario en la Sorbona de París.

El método Cemedete es un camino eficaz y seguro para desarrollar las capacidades genéticas y biológicas en busca de la plena madurez como persona de todos los niños cuya enfermedad o trastorno los convierte en distintos.

Este desarrollo se estimula utilizando técnicas lúdicas de carácter experimental y ofreciendo desde el primer momento el propio modelo mental del “terapeuta – educador” a través de la comunicación intersubjetiva, recíproca e intencional dentro del espacio coloquial constituido por la presencia de ambos (niño/a y educador – terapeuta).

El camino sigue la senda que le indica la teoría de los niveles armónicos del desarrollo, la cual es el resultado de un amplio estudio estadístico realizado con los datos procedentes de la observación del desarrollo de los niños/as sanos y normales durante los 10 primeros años.

Este estudio estadístico ofrece la descripción de las etapas, los niveles y los parámetros con los que se “construye” la estructura rítmica, de la psicomotricidad, la comunicación, la comprensión y la sensocepción del ser humano sano y normal durante la realización concreta de su potencial como ser humano, es decir, durante su infancia y adolescencia.

Mientras se va “andando el camino”, o sea, desarrollando el programa de cada etapa, se establece una comunicación personal interactiva entre la mente del educador – terapeuta y la mente que progresivamente se va formando en el niño/a.

Los programas de activación armónica que hoy aplica el método Cemedete son el resultado de cincuenta años de experiencia y de muchos miles de niños/as, tanto sanos como enfermos, a los que hemos atendido los cemedetistas de todo el mundo.

Dr.Moyà Trilla

DESCRIPCIÓ DELS SUBJECTES

En aquest apartat de "descripció dels subjectes" exposaré els diferents subjectes intervinguts, juntament amb les característiques de cada un d'ells, així com els objectius que es pretenen aconseguir al llarg de les intervencions i les actuacions que es duen a terme per arribar a l'èxit.

SUBJECTE P.B.  Característiques: 6 anys. 1r Ed. Primària. Trastorn de conducta. Separació de pares, agressions físiques. Porta poques sessions al centre.  Objectius:  Reduir la mala conducta a l'escola i a casa.  Aprendre a canalitzar les frustracions i transformar-les en èxits. Actuacions:  Realització d'un treball d'empatia i d'emocions i sentiments.  Iniciació d'un pla de treball juntament amb la família i l'escola, on es tingui en compte la freqüència  d'aquestes conductes i la seva gravetat. Aplicació de tècniques de control de conducta ( temps fora, extinció, cost de la resposta, reforçament positiu). Oferir un context tranquil on el subjecte es senti a gust i segur d'ell mateix.  Intercanvi d'informació entre diversos contexts externs.

SUBJECTE P. R.   Característiques:6 anys. 1r Ed. Primària. Porta dos anys assistint al centre. Problemes de conducta degut a problemes emocionals. Separació de pares i adopció del-  nuvi de la mare com a pare. Grans responsabilitats per part de la mare com a un membre adult més a la família. Nen inquiet, imaginatiu i necessita justificació en tot. Canvi d’escola d’una escola pública a una escola privada i rígida. S’ha iniciat sessions d’assessorament amb la mare perquè és una persona desequilibrada emocionalmen Objectius:  Reduir la mala conducta a l'escola i a casa.  Aprendre a canalitzar les frustracions i transformar-les en èxits.  Actuacions: Realització d' un treball d'empatia i d'emocions i sentiments.  Iniciació d' un pla de treball juntament amb la família i l'escola, on es tingui en compte la freqüència  d'aquestes conductes i la seva gravetat.   Aplicació de tècniques de control de conducta ( temps fora, extinció, cost de la resposta, reforçament positiu).  Mantenir un context tranquil on el subjecte es senti a gust i segur d'ell mateix  Intercanvi d'informació entre diversos contexts externs.

SUBJECTE S.   Característiques:11 anys. 6é Ed. Primària. Reeducació. Fa tres anys que ve al centre.  Dificultats d’aprenentatge. Ha tingut dificultats de lectoescriptura des de ben petita i ho ha anat arrossegant durant tota la primària. Es mostra molt desanimada emocionalment amb baixa autoestima. Des de 3r Ed.Primària que es volia la retenció però l’escola ho ha anat prorrogant.  Objectius:  Millorar els continguts acadèmics.  Aplicar tècniques d'estudis en els exàmens i exercicis de classe. Relacionar-se socialment amb altres companys i familiars. Augmentar l'autoestima i canalitzar els sentiments. Actuacions:   Realització un treball d'autoestima.  Reforçar els continguts acadèmics. Formació en eines i tècniques d'estudi per a la millora dels aprenentatges. Aprenentatge a canalitzar les frustracions i convertir-les en èxit. Formació en tècniques i habilitats socials per a relacionar-se amb els altres.  Intercanvi d'informació entre diversos contexts externs.

SUBJECTE A.   Característiques: 9 anys. 4rt Ed. Primària. Possible TDAH. Fill únic amb pares grans. Motriument amb dificultats, molt desanimat per al dibuix i les arts plàstiques. Físicament es mostra molt gran per la seva edat i té dificultats de relació amb els companys de la seva edat. És mogut però segons el centre acordem que no és un TDAH. Els pares són molt exigents i obsessionats a nivell escolar, i el nen mostra poca autoestima. Poc afectiu, molt just i empàtic amb els demès.  Objectius:  Augmentar l’autoestima, tenir més seguretat en ell. Millorar l’atenció i la concentració en les tàsques del dia a dia. Reduir el descontrol i la desorganització rutinària. Constutuir un infant adeqüat a la seva edat, sense ser tan just i legal. Actuacions:  Reforçament positiu en tot moment per tal de reforçar la seva autoestima.  Oferir victòries en el joc per augmentar l'autoestima. Iniciació un treball de control d'atenció en vàries tàsques. Estaliment d' unes pautes d'organització a casa i a l'escola. Intercanvi d'informació entre diversos contexts externs.

SUBJECTE M.   Caracteristiques: 5 anys. P5 o 1r Ed. Primària, ja que va a una escola anglesa.  Mare belga, pare mexicà, nascut a Estats Units, ha viscut dos anys de la seva vida a Londres, i ara a Barcelona. Descontrol del desenvolupament, i problemes de conducta amb la mare. Parla 3 idiomes, francès a casa, anglès a l’escola, i castellà a casa i a l’escola, però els confon gramaticalment. Dificultats de llenguatge.Molt imaginatiu.  Objectius:   Millorar l'expressió en el llenguatge i coordinació i concordança dels elements de la frase.  Actuacions:   Intercanvi d'informació entre diversos contexts externs.   Concreció d' unes pautes d'organització a casa.   Aplicació de tècniques de control de conducta a casa ( temps fora, extinció, cost de la resposta, reforçament positiu).  Manteniment d' un context tranquil on el subjecte es senti a gust i segur d'ell mateix. Deixar-lo expressar-se lliurement a partir del joc simbòlic.

SUBJECTE C.  Caracteristíques: 14 anys. 2n ESO. Pares separats quan la nena tenia dos anys i el seu germà sis. Es barallaven molt els pares i es pegaven, el nen ho veia. La custodia li van donar a la mare però els pares es portaven molt malament i posaven els nens en contra un de l’altre constantment. El nen li va dir al pare que no volia anar amb ell i el pare es va enfadar i no va voler veure el seu fill mai més (6 anys sense veure’l). La Cristina tenia por, i va decidir demanar la custodia amb el pare. Ara el pare té una novia i aquesta amb un fill, i a la Cristina no li fan gens de cas. La nena vol tornar amb la mare però té por que el seu pare s’enfadi i no vulgui tornar a veure-la mai més com el seu germà. Té la sensació d’haver traït a tothom i que en realitat ningú l’estima i tothom mira el seu interès. No té amigues. El pare l’ha renya molt i l’amenaça. Problemes d’autoestima. El germà té un trastorn compulsiu obsessiu i també va al centre. Al centre s’intenta separar als nens dels pares amb una nova vida.  Objectius:   Augmentar l'autoestima i canalitzar els sentiments. Obtenir capacitat de decidir lliurement.  Aprendre a no ser tan influenciable. Actuacions:   Establiment d' un vincle de confiança i afectiu entre la psicòloga i el subjecte.  Xerrades obertes sobre les inquietuds, donant consells i encaminar el subjecte cap a l'èxit.  Intercanvi d'informació entre diversos contexts externs.

SUBJECTE J.  Característiques:  6 anys. 1r Ed. Primària. Dinàmica familiar dificil, mare borderline, pare molt justet, família de barri amb una metodologia molt cridanera i agresiva. Segons el diagnòstic de l’EAP és un TGD però no ho creiem. Assisteix al centre des de febrer. L’antiga medicació li va provocar mal al cor,  ara li hem fet el diagnostica qui. Inmadur, sense hàbits, sense límits ni paues, baixa autoestima. Canvi d’escola aquest curs escolar. Es farà un treball amb la família: pautes normes, límits a casa, i un treball amb el nen també de pautes, normes i límits així com d’autoestima i motivació. Es despistat fàcilment però els aprenentatges els pot anar adquirint a un ritme més lent. Treball amb l’escola. Objectius:   Reduir la mala conducta a l'escola i a casa. Aprendre a canalitzar les frustracions i transformar-les en èxits.  Relacionar-se socialment de manera correcte amb altres companys. Exterioritzar els sentiments. Actuacions:  Realització d'un treball d'empatia i d'emocions i sentiments.  Establiment d' un pla de treball juntament amb la família i l'escola, on es tingui en compte la freqüència  d'aquestes conductes i la seva gravetat.  Aplicació de tècniques de control de conducta ( temps fora, extinció, cost de la resposta, reforçament positiu).  Manteniment d' un context tranquil on el subjecte es senti a gust i segur d'ell mateix.  Oferiment de tècniques i habilitats socials per a relacionar-se amb els altres.  Intercanvi d'informació entre diversos contexts externs.

SUBJECTE AX.  Característiques:  7 anys. 2n Ed. Primària. Dificultats d’aprenentatge en lectoescriptura. Hauria d’haver repetit primer però no ho ha fet i ha passat a segon però sense llibres per a fer primer. No s’entén aquesta metodologia i volem parlar amb l’escola. Necessita cridar l’atenció, possible TDA, però no ho creiem. Possible hiperactivitat amb autisme, però no ho creiem. Medicat però no li va bé. Des del centre creiem que hi ha una falta d’immaduresa i problemes d’aprenentatge juntament amb problemes de conducte.  Objectius:   Calmar aquestes actituds descontrolades i actives.  Canalitzar les frustracions i trasnformar-les en èxits.  Expresar els seus sentiments obertament. Actuacions:   Realització d'un treball d'empatia i d'emocions i sentiments.  Manteniment d' un context tranquil on el subjecte es senti a gust i segur d'ell mateix.  Deixar-lo expressar-se lliurement a partir del joc simbòlic.   Estaliment d' unes pautes d'organització a casa i a l'escola  Intercanvi d'informació entre diversos contexts externs.   Aplicació de tècniques de control de conducta ( temps fora, extinció, cost de la resposta, reforçament positiu).  Intercanvi d'informació entre diversos contexts externs.

SUBJECTE Y.  Característiques: 12 anys. 6é Ed. Primària. Molt quadriculada, obsessiva, maniàtica, molt de rituals i enganxada als pares. A l’escola treu bones notes però és molt lenta. Possible TDA però creiem que no ho és. Es farà un treball d’autoestima, canviar les seves activitats rutinàries per altres de noves i treure les pors. Ensenyar-li a fer-se gran ja que té conductes de nena petita. Ensenyar-li a com adaptar-se a les rutines.  Objectius:  Aplicar tècniques d'estudis en els exàmens i exercicis de classe. Relacionar-se socialment amb altres companys. Augmentar l'autoestima i canalitzar els sentiments. Potenciar l'autonomia i aprendre a fer-se gran. Actuacions:    Realització un treball d'autoestima.    Iniciació d' un pla de treball juntament amb la família, on es valori la importància de l'autonomia. Pactar responsabilitats a casa sense l'ordre prèvi de la família. Aprenentatge de tècniques de concentració.  Intercanvi d'informació entre diversos contexts externs.

SUBJECTE CA.   Característiques: 6 anys. 1r Ed.Primària. Pares separats, pare molt obsessiu en que el nen faci motos. El nen mostra molta por a les motos però no ho pot demostrar i es fa el fort. Dinàmica familiar complicada. El nen es passa el dia al bar de la mare i s’aburreix, aleshores molesta i es diu que té problemes de conducta, però no és així, simplement no li fa cas.  Objectius:   Reduir l'esport de les motos per a reduir també l'ansietat del subjecte. Pràcticar altres esports amb família a part de les motos. Disminuir l'ansietat del subjecte i reduir l'insomni. Actuacions:  Iniciació d'un treball interactiu amb la família per tal que es redueixi la pràctica de l'esport de les motos.  Proporcionar als subjecte un entorn relaxat i tranquil on es senti protegit del perill.  Intercanvi d'informació entre diversos contexts externs.

SUBJECTE MA.  Característiques:  7 anys. 2n Ed.Primària. Problemes familiars i d’atenció. No vol estar amb la mare perque diu que la renya i només vol estar amb el pare. A l’escola té dificultats de relació. És la segona sessió al centre i l’estem observant. És una nena molt freda, sembla que no tingui sentiments per les altres persones i no manté una relació afectiva amb els seus pares. Objectius:   Aprendre a relacionar-se amb els adults i amb els companys.  Obrir els seus sentiments i expressar-se lliurement. Aprendre a estimar i valorar les altres persones. Actuacions:   Establiment de conductes correctes a partir del joc simbòlic. Valoració de les coses bones que tenen les persones del seu voltant i ella mateixa.  Intercanvi d'informació entre diversos contexts externs.   Realització d'un treball d'empatia i d'emocions i sentiments.  Deixar-la expressar-se lliurement a partir del joc simbòlic.

SUBJECTE F.   Característiques: 9 anys. 4rt Ed.Primària.  No té relació amb el pare. Pare separats. Té molts gelós de la nova filla del pare i necessita cridar l’atenció. Trastorn de conducta deguts a dificultats emocionals.  Objectius:   Reduir la mala conducta a l'escola i a casa. Aprendre a canalitzar les frustracions i transformar-les en èxits. Sentir empatia per als altres. Aprendre habilitats socials per a relacionar-se amb els altres. Actuacions:   Realització d'un treball d'empatia i d'emocions i sentiments. Iniciació a un treball d'invetigació sobre els companys de la classe, per tal que s'interessi més sobre ells. Iniciació d' un pla de treball juntament amb la família i l'escola, on es tingui en compte la freqüència  d'aquestes conductes i la seva gravetat.   Aplicació de tècniques de control de conducta ( temps fora, extinció, cost de la resposta, reforçament positiu). Oferir un context tranquil on el subjecte es senti a gust i segur d'ell mateix.  Intercanvi d'informació entre diversos contexts externs.

SUBJECTE Z.   Característiques: 12 anys. 6é Ed.Primària. Dificultats socials i de relació amb els companys i amb la família.  Objectius:  Aprendre tècniques i habilitats socials per a relacionar-se amb els altres. Expressar els sentiments i inquietuds lliurement sense vergonya.   Actuacions:   Oferiment d'un espai tranquil on sentir-se comòde per expressar-se lliurement sense por a equivocar-se.  Establiment d'un vincle afectiu entre la psicòloga i el subjecte. Posada en marxa les habilitats adquirides en les sessions de joc simbòlic.

SUBJECTE Q.  Caracteristiques: 6 anys. 1r Ed.Primària. Dificultats en lectoescriptura degut a una part emocional. Madurativament encara és petit però té bona lògica i probabilitat. Al centre l’estem observant ja que és nou.  Objectius:   Oferir un espai relaxat on es senti còmode per expressar-se.  Reforçar la lectoescriptura, així com altres tècniques de maduració. Actuacions:  Oferiment d'un entorn còmode i relaxat per al subjecte, on pugui escollir l'activitat a fer sense veure's forçat a res. Iniciar un treball de confiança entre la psicòloga i el subjecte per tal que es pugui expressar lliurement. Establiment de tècniques per augmentar l'autoestima, com el reforçament positiu en totes les activitats.

SUBJECTE G Característiques: 7 anys. 2n Ed.Primària. TDAH. Molt inquiet, mogut i crida l’atenció constantment. No sap mantenir l’atenció en una activitat concreta.  Objectius:    Reduir la mala conducta a l'escola i a casa. Aprendre a canalitzar les frustracions i transformar-les en èxits.  Millorar l’atenció i la concentració en les tàsques del dia a dia.  Reduir el descontrol i la desorganització rutinària. Actuacions:   Realització d'un treball d'empatia i d'emocions i sentiments.  Iniciació d'un pla de treball juntament amb la família i l'escola, on es tingui en compte la freqüència  d'aquestes conductes i la seva gravetat. Aplicació de tècniques de control de conducta ( temps fora, extinció, cost de la resposta, reforçament positiu).  Intercanvi d'informació entre diversos contexts externs.   Aprenentatge a canalitzar les frustracions i convertir-les en èxit. Iniciació un treball de control d'atenció en vàries tàsques. Estaliment d' unes pautes d'organització a casa i a l'escola.

SUBJECTE OR. 

Característiques: 5 anys. P4. L'any passat li va fer una retenció a l'escola. És un subjecte amb una malformació d'un cromosoma que li afecta a la part motriu del desenvolpament, a la seva lateralitat i a les relacions socials.

Objectius:

• Millorar la psicomotricitat groixuda i la lateralitat.
• Expressar els seus pensaments amb claretat i coherència. 

Actuacions:

• Realització d'exercicis per a millorar la psicomotricitat i la lateralitat. 
• Propiciar un entorn agradable i segur on el subjecte pugui explicar els seus pensaments i coneixements. 
• Intercanvi d'informació entre tots els agents del context social.

SUBJECTE BESSONES

Característiques : 5 anys. P5. Són tres bessones que a casa mostren un descontrol en les tàsques. Els rols a casa estan molt marcats i els pares no ajuden a treure aquests rols. Es farà un treball important amb els pares, i només s'atendrà a una de les nenes, el subecte NA. Amb les altres dues, es treballarà a partir del diàleg amb els pares i amb l'establiment d'unes pautes marcades. El subjecte NA mostra moltes dificultats en el llenguatge i certa inseguretat en el seu dia a dia. Manté a casa el rol d'escolar la germana que ho fa tot bé i rep totes les felicitacions, mentre que l'altre bessona és la que es porta malament i d'aquesta manera també rep atenció. Ella doncs, està al mig. 

Objectius:

• Augmentar la seguretat en ella mateixa. 
• Diferenciar a la seva persona de les seves germanes. Constituir-la com a únic ésser humà.
• Millorar la seva habilitat de parla, agafant confiança per a expressar-se.

Actuacions:

• Utilització de tècniques com el reforçament positiu per a millorar la seva autoestima i la seva seguretat.
• Mantenir un context tranquil on el subjecte es senti a gust i segur d'ell mateix
•  Intercanvi d'informació entre diversos contexts externs. 
•  Oferir victòries en el joc per augmentar l'autoestima.
•  Deixar-lo expressar-se lliurement a partir del joc simbòlic. 

SUBJECTE CL

 Característiques: 14 anys.Assisteix en una escola d'Educació Especial, amb un currículum adaptat per una malformació del cromosoma X. Té dificultats per concentrar-se i relaxar-se, així com a fer-se gran. A casa li fan tot, no té cap resonsabilitat i ella mateixa no vol crèixer.

Objectius: 

• Relacionar-se socialment amb altres companys i familiars.
• Millorar l’atenció i la concentració en les tàsques del dia a dia.
• Reduir el descontrol i la desorganització rutinària.
• Ajudar-la a fer-se gran i a desenvolupar-se adeqüadament en les seves tàsques diàries.

Actuacions: 

• Mantenir un context tranquil on el subjecte es senti a gust i segur d'ell mateix
•  Intercanvi d'informació entre diversos contexts externs. 
•  Concreció d' unes pautes d'organització a casa.
• Iniciació un treball de control d'atenció en vàries tàsques.
• Estaliment d' unes responsabilitats a casa.

SUBJECTE R.

Característiques:  6 anys,. 1r de Primària.  És un subjecte molt perfeccionista per l'edat que té. Té una sobradotació de capacitats, és molt organitzat i a casa li potencien aquesta perfecció. Degut això, té molts tics i les seves relacions socials no són bones, ja que no li agrada jugar als jocs que agraden a la majoria. Quan es concentra el subjecte no mostra tics, així doncs, hem d'intentar que es concentri en totes les tàsques que fa, ja que arrel de les seves altes capacitats no li cal. En algunes sessions l'ajuntem amb el subjecte F, ja que l'explosivitat d'aquest li fa que el subjecte R trenqui les seves normes i es converteixi una mica més en un nen.

Objectius: 

• Ser més infantil i no tan perfeccionista en algunes tàsques. 
•  Adquirir habilitats socials per a relacionar-se amb nens de la seva edat. 
• Disminuir els tics nerviosos. 

Actuacions: 

• Oferir un context tranquil on el subjecte es senti a gust i segur d'ell mateix.
•  Intercanvi d'informació entre diversos contexts externs.
• Reforçament positiu en tot moment per tal de reforçar la seva autoestima i reduir els tics.
• Aprenentatge de tècniques de concentració.
• Desenvolupar jocs sense normes, esports, permetre-li comportaments negatius.

SUBJECTE V.  Característiques:  6 anys. 1r Ed.Primària. Va nèixer amb una paràlisi de les cordes vocals. Assisteix al CSMIJ a un grup de joc, on treballen aspectes com espera, rigidesa, ampliar interessos, escolta, empatia, fer cas a les consignes, entre altres. La devolució feta als pares ha estat de dificultats de comprensió social (interessos restringits, però és recíproc, bona comunicació no verbal, no entén bromes ni dobles sentits, dificultats de comprensió social..).  És un TDG amb TDAH diagnosticat per al grup de treball de l’any passat, però no està medicat. Des de la seva escolarització a P3, ha tingut conductes impulsives i actituds disruptives a l'aula. Li ha costat molt acabar les feines, sobretot, aquelles que no corresponen als seus interessos. Així com seguir les normes i pautes de l'aula i l'escola. La seva relació amb els companys no és gaire bona, segurament motivada per les seves dificultats conductuals i les actituds que mostra amb els infants, li agrada molestar-los i empipar-los, alguns cops inclòs els agredeix. Durant aquest temps, l’alumne ha rebut atenció des de el MAGROC fins al 7/11 (P4). Va estar atès al MAGROC per una paràlisi vocal, actualment de vegades encara s’encalla. El treball al MAGROC va estar treball del pensament, abans de fer una acció poder pensar què faré. Ell actua sense pensar, cal que racionalitzi les accions. L’organització és molt important: se li ha d’anticipar el que farà, treballar els passos.  No interactua amb companys i té dificultats de relació. Mostra només relació amb una companya de la classe. Fa el que vol en el moment que vol, sense normes ni límits. A l’escola ni fa cas de res del que se li diu i el seu nivell acadèmic és molt baix ja que repercuteix. Pares separats. La mare escusa al nen del seu comportament degut al seu trastorn i no és conscient de la repercussió que té això en el comportament del nen. Ella comenta que a casa li fa cas i que és a l’escola que no el saben tractar. Objectius:  Reduir la mala conducta a l'escola i a casa.  Aprendre a canalitzar les frustracions i transformar-les en èxits. Relacionar-se socialment amb altres companys i familiars. Augmentar l'autoestima i canalitzar els sentiments.   Exterioritzar els sentiments.  Actuacions:  Realització d'un treball d'empatia i d'emocions i sentiments.  Iniciació d'un pla de treball juntament amb la família i l'escola, on es tingui en compte la freqüència  d'aquestes conductes i la seva gravetat. Aplicació de tècniques de control de conducta ( temps fora, extinció, cost de la resposta, reforçament positiu). Oferir un context tranquil on el subjecte es senti a gust i segur d'ell mateix.  Intercanvi d'informació entre diversos contexts externs.  Aprenentatge a canalitzar les frustracions i convertir-les en èxit. Formació en tècniques i habilitats socials per a relacionar-se amb els altres.  Deixar-lo expressar-se lliurement a partir del joc simbòlic.

SUBJECTE AL. Característiques:  6 anys. 1r de Primària. Trastorn del llenguatge. És un nen molt immadur per l'edat que té en tots els aspectes del seu desenvolupamment. Podriem parlar que està en un nivell maduratiu de dos cursos acadèmics per sota, és a dir, a P4. Li costa molt la lectoescriptura i seguir el ritme de primer. Li manca vocabulari per expressar-se i coherència en les estructures. Objectius:   Expressar-se amb coherencia i ampliar vocabulari. Augmentar l'autoestima i la seguretat en ell. Madurar en tots els aspectes del seu desvolupament.  Millorar l'expressió en el llenguatge i coordinació i concordança dels elements de la frase. Actuacions:  Proporcionar un entorn agradable i còmode on es pugui expressar sense por. Estaliment d'un vincle afectiu entre els agents que intervenen en el seu aprenentatge. Reducció de la frustració a partir del joc, i del reforçament positiu com a tècnica conductual. Oferir un context tranquil on el subjecte es senti a gust i segur d'ell mateix   Intercanvi d'informació entre diversos contexts externs.