Ja fa tres mesos que assisteixo al centre de pràctiques i ja he pogut establir un contacte amb la vida del centre. Ara que ja conec el seu funcionament és quan millor puc opinar sobre tot allò viscut.
Des del primer moment al centre he tingut bones vibracions amb aquest i amb la gent que hi treballa, i poc a poc, conforme he anat assistint i he anat veient la manera de treballar, n'estava més convencuda que sense dubte és un bon centre psicopedagògic amb unes grans professionals que m'han ensenyat molt. Només el fet d'estar allà, amb la meva presència ja trobo que he après bastantes coses. L'observació de les tàsques de les psicopedagoges i del seu tracte amb els infants i amb les famílies m'ha ajudat a diferenciar la professió de mestra que jo exerceixo amb la professió de psicopedagoga. Tot i treballar amb nens en les dues feines, la manera com tractar als infants i la manera com treballar és el que més m'ha sobtat.
A diferència del centre de pràctiques I, on teòricament els objectiu i finalitats de centre eren els mateixos que en aquest últim he observat que aquell semblava més l'escola, la manera de treballar amb els alumnes era com un reforç escolar, a diferència d'aquest últim que era més una ajuda externa i diferent a l'escola, que a la meva opinió és el que ha de ser la psicopedagogia.
El joc és l'element principal en aquest centre, el diàleg amb els infants i la no programació de les sessions és el que defineixen més aquestes pràctiques II. A nivell personal he après a valorar el contacte amb els infants d'una manera menys productiva, és a dir, que si durant la sessió no es fa allò que es volia ja que segons les experiències del llarg del dia porten a parlar o treballar altres temes, és més productiu fer allò que els infants necessiten en aquell moment que no seguir la programació perquè toca, tal i com feien en el pràcticum I.
El contacte entre la psicopedagoga i l'infant és l'arma més potent per a un bon funcionament de les sessions i per acosneguir més bons resultats a llarg termini, és per això que personalment crec que l'entorn on té lloc la sessió, el comportament de la psicopedagoga i el tipus d'activitats o jocs que es duen a terme són vitals per aquest acostament. Una vegada s'ha produit aquest acostament trobo que ja és més fàcil treballar els continguts que necessita aquell infant per sempre d'una manera molt lúdica i dialogant.
En aquest centre de pràctiques he après que aprendre no només es basa en un grapat de fitxes o en treballar de manera acadèmica els continguts, sinó que m'han ensenyat a ensenyar a aprendre de maneres diferents a partir dels jocs. Pels infants és molt més atractiu, doncs estàn més motivats i atents i a la vegada els queden més els continguts disfrassats en joc. A l'escola és més complicat aquest tipus d'activitats degut a la gran quantitat d'alumnes que hi ha en una aula, però tot i aixo, pensaré com introduir aquest tipus de metodologia a la meva escola.
En aquest centre de pràctiques he après que aprendre no només es basa en un grapat de fitxes o en treballar de manera acadèmica els continguts, sinó que m'han ensenyat a ensenyar a aprendre de maneres diferents a partir dels jocs. Pels infants és molt més atractiu, doncs estàn més motivats i atents i a la vegada els queden més els continguts disfrassats en joc. A l'escola és més complicat aquest tipus d'activitats degut a la gran quantitat d'alumnes que hi ha en una aula, però tot i aixo, pensaré com introduir aquest tipus de metodologia a la meva escola.
A principis de desembre i amb el pràcticum II gairebé a les esquenes m'enporto un gran record del centre que pràctiques, és més, si no tinguès ja la meva feina com a mestra i tinguès més temps em quedaria a fer més hores degut a la comoditat en que m'he sentit i tot allò que s'aprèn. Malhauradament, les hores de pràctiques han arribat a la fi, i jo em sento segura per exercir de psicopedagoga tal i com m'han ensenyat des d'aquesta universitat i les meves companyes dels pràcticums. Tot i això, i tal i com la professió de mestra m'ha ensenyat, no hi ha millor teoria que la pròpia experiència, així doncs, encara em queda molt per aprendre en aquesta bonica professió.
CONTEXTUALITZACIÓ DEL CENTRE I COORDINADIÓ ENTRE ELS AGENTS INTERNS
El que m'ha cridat l'atenció del centre és l'àmplia demanda que tenen. Constantment estàn entrant nens nous per a fer exploracions. És un centre situat al centre de la ciutat i tampoc dels pocs de la ciutat, o l'únic amb aquesta metodologia de treball. El centre només costa de dues psicòloges. Personalment, penso que potser si ampliessin el nombre de professionals podrien abarcar a més subjectes. El fet doncs, de ser solament dues psicòloges afavoreix a una fàcil coordinació i comunicació entre elles.
Durant el mati és quan aprofiten entre elles per parlar de casos concrets ( jo no he pogut assistir durant els matins i per tant no he assistit a una coordinació entre elles), però sovint a les tardes amb la meva presència també intercanviaven comentaris puntuals dels sujectes. Se les veu però molt companetrades i desprès de l'observació de les dues en sessions d'intervenció amb alumnes diferents, puc dir que treballen exactament de la mateixa manera, sembla que siguin la mateixa persona.
La coordinació amb mi inicialment estava estipulada durant la primera mitja hora d'arribada al centre, així parlavem dels casos concrets que veuria aquella tarda. Una vegada ja m'havien explicat tots els casos, no teniem un dia concret per parlar sinó que sobre la marxa anavem qüestionant preguntes. Entre una intervenció i l'altre, o bé al final de la jornada.
COORDINACIÓ ENTRE ELS AGENTS EXTERNS
Quina relació existeix amb el centre i les escoles o instituts dels subjectes? I amb les famílies?
Durant els matins les dues professionals aprofiten tant per coordinar-se entre elles, com ja he explicat, com per coordinar-se amb els agents externs ( families i escoles). Malhauradament, jo només he pogut assistir a la coordinació entre les famílies dels casos que he intervingut més àmpliament, el cas V i el cas AL. La coordinació de les professionals amb les famílies és essencial per a l'assoliment dels resultats. Els sujectes sovint, arriben amb unes problemàtiques que aquestes no existirien amb una bona intervenció de la família. Així doncs, a partir d'aquí s'ha de fer un treball no solament amb el infant sinó també amb els pares. Sense la col·laboració total dels pares es complica tot el proçés.
La coordinació de les psicòlogues amb els centres escolars també és molt important per a extreure informació dels seu comportament allí i dels seus aprenentatges. De vegades el comportament escolar no és el mateix que el comportament a casa o al centre psicopedagògic, i d'aquesta manera i entre tots els agents socials podem analitzar millor el perfil del subjecte. Durant els matins les psiòlogues aprofiten per assistir als centres i per parlar telefònicament o via correu electrònic amb les mestres. Jo no he assistit a cap centre escolar però si que les psicologues m'han informat posteriorment dels detalls parlats amb aquestes.
CONTEXTUALITZACIÓ DEL CENTRE I COORDINADIÓ ENTRE ELS AGENTS INTERNS
El que m'ha cridat l'atenció del centre és l'àmplia demanda que tenen. Constantment estàn entrant nens nous per a fer exploracions. És un centre situat al centre de la ciutat i tampoc dels pocs de la ciutat, o l'únic amb aquesta metodologia de treball. El centre només costa de dues psicòloges. Personalment, penso que potser si ampliessin el nombre de professionals podrien abarcar a més subjectes. El fet doncs, de ser solament dues psicòloges afavoreix a una fàcil coordinació i comunicació entre elles.
Durant el mati és quan aprofiten entre elles per parlar de casos concrets ( jo no he pogut assistir durant els matins i per tant no he assistit a una coordinació entre elles), però sovint a les tardes amb la meva presència també intercanviaven comentaris puntuals dels sujectes. Se les veu però molt companetrades i desprès de l'observació de les dues en sessions d'intervenció amb alumnes diferents, puc dir que treballen exactament de la mateixa manera, sembla que siguin la mateixa persona.
La coordinació amb mi inicialment estava estipulada durant la primera mitja hora d'arribada al centre, així parlavem dels casos concrets que veuria aquella tarda. Una vegada ja m'havien explicat tots els casos, no teniem un dia concret per parlar sinó que sobre la marxa anavem qüestionant preguntes. Entre una intervenció i l'altre, o bé al final de la jornada.
COORDINACIÓ ENTRE ELS AGENTS EXTERNS
Quina relació existeix amb el centre i les escoles o instituts dels subjectes? I amb les famílies?
Durant els matins les dues professionals aprofiten tant per coordinar-se entre elles, com ja he explicat, com per coordinar-se amb els agents externs ( families i escoles). Malhauradament, jo només he pogut assistir a la coordinació entre les famílies dels casos que he intervingut més àmpliament, el cas V i el cas AL. La coordinació de les professionals amb les famílies és essencial per a l'assoliment dels resultats. Els sujectes sovint, arriben amb unes problemàtiques que aquestes no existirien amb una bona intervenció de la família. Així doncs, a partir d'aquí s'ha de fer un treball no solament amb el infant sinó també amb els pares. Sense la col·laboració total dels pares es complica tot el proçés.
La coordinació de les psicòlogues amb els centres escolars també és molt important per a extreure informació dels seu comportament allí i dels seus aprenentatges. De vegades el comportament escolar no és el mateix que el comportament a casa o al centre psicopedagògic, i d'aquesta manera i entre tots els agents socials podem analitzar millor el perfil del subjecte. Durant els matins les psiòlogues aprofiten per assistir als centres i per parlar telefònicament o via correu electrònic amb les mestres. Jo no he assistit a cap centre escolar però si que les psicologues m'han informat posteriorment dels detalls parlats amb aquestes.
He anat seguint el teu pràcticum per aquest bloc. Et felicito per la feina feta,desconeixia el mètode de treball que utilitza aquest centre.
ResponderEliminarJa et plantejaré els meus dubtes en l'espai de la defensa de la memòria.
Salutacions!
Gràcies Montserrat!Serà un plaer compartir-ho amb tu!
ResponderEliminar